Una mica de Filosofia

L ‘Art del Bonsai, requereix de la correcta combinació de la ment, l ‘ull i la mà. La ment necessita desenvolupar la paciència, la humilitat i la perseverança. Els ulls necessiten acostumar-se a percebre imatges de formes diferents. I les mans han d ‘aprendre a modelar tot allò que li dicta la ment i els ulls de manera que, aquesta, encara s ‘inspiri més.

RAMES DEFECTUOSES

Des de l’Associació Bonsaïsta del Montsià, us volem ajudar a aprendre els conceptes més bàsics de la formació dels Bonsais, seguidament us posarem un dibuix extret del llibre “Técnicas del Bonsai” de John Yoshio Naka (un manual que utilitzarem sovint) amb l’explicació dels errors. S’ha de tenir en compte que aquestes son unes pautes bàsiques i generals, que sempre hi ha excepcions i que ens tenim que adaptar a l’arbre, i al seu estil. Una bona manera d’ajudar-nos a prendre una decisió abans de tallar es posar un drap d’amunt la rama a tallar per veure l’efecte de l’arbre sense aquesta rama. Un concepte a tenir en compte és que en la formació del bonsai, em d’intentar que aquest sigui el més natural possible, es a dir, ens hem d’imaginar els arbres que hi ha a la natura i intentar reproduir-los a escala. La natura és sabia.

1.- No hi ha ápice.- SHINNASHI .- Un bonsai ha de tenir un ápice definit, de la mateixa manera que tant sols n’hi ha d’haver un.
2.- Rama en toco.- SCHINKIRE-EDA.- El final de la rama no ha de ser un tall sec, s’ha de suavitzar amb rames fines.

3.- Rama de creixement invertit.- GYAKU-BOSORI-EDA.- Es a dir, és més fina en la seva base que en la part més distal.

4.- Rama que creix cap al tronc.- GYAKU-EDA. Les rames no han de tornar cap a l’interior de l’arbre, sempre cap enfora.

5.- Rames paral•leles.- KASANE-EDA.- Dos rames que surten a la mateixa part de l’arbre i amb la mateixa direcció, no son correctes. S’ha de tallar una de les dos.

6.- Rames oposades.- KANNUKI-EDA.- Dos o més rames a la mateixa altura donen sensació de “creu”, no és agradable.

7.- Rames curtes entre llargues. FUTUKORO-EDA.- Les rames han de donar una forma o silueta a l’arbre, i les rames curtes entre les llargues desfiguren l’harmonia.

8.- Rames radials.- KARUMA-EDA.- O rames en forma de roda de carro; de la mateixa manera que dos rames no han de créixer a la mateixa altura, moltes encara és pitjor, a més poden fer una “pilota” al tronc que no és gens estètic.

9.- Rama que creua el tronc.- MILI-KARI-EDA.- Les rames que creuen el tronc impedeixen la visió del mateix.

10.- Rames creuades.- KÔSA-EDA.- De la mateixa manera que no es correcta una rama que creua el tronc, tampoc ho son dos rames creuades ja que es tapen entre elles. S’ha de elegir una de les dos.

11.- Rama en forma de “Y”.- FUTUMATA-EDA.- Les rames amb aquesta forma no son agradables a la vista, s’han de modelar o tallar una de les dos.

12.- Rama en semi-cercle.- HAN-EN-EDA.- Les corbes exagerades en les rames tampoc son mol estètiques, i molt menys, naturals.

13.- Rama en forma de “U”.- KAKERUMATA-EDA.- Idem anterior.

14.- Rama acodada.- HIJI-TSUKI-EDA

15.- Rama de creixement cap a dalt.- TACHI-EDA. Les rames completament verticals no son naturals, s’han de modificar o tallar.

16.- Rama de creixement colgant. SAGARI-EDA.- Ídem anterior però al reves.

17.- Rama en cabdell.- KARAMI-EDA.- L’aglomeració de rames no son agradables a la vista, a més, quan creixin les fulles, es taparan la llum entre elles i farà que es morin les de dins.

18.- Rama que punxa l’ull.- METSUKI-EDA.- La rama que va directa a l’espectador tampoc és agradable, a més, igual que amb l’exemple 8.- no deixa veure el tronc.